Experiències: Setmana Pennac

Durant aquesta setmana hem tractat tot el que hem a pres en el llibre "Mal de escuela" de Pennac, durant aquesta setmana, es va fer una xicoteta proba per provar si habiem llegit el llibre o no, i una part de creació, on per grups agafarem una part del llibre, i parlarem, representarem, transformarem, dibuixarem una part del llibre, la que mes mos va agradar. Es realitzaren diferents treballs, representacions de escenes, experiències propies, sobre símils del llibre i altres. A mi hem va cridar un exemple, ja que el vaig viure de prop representat en un company de la meva classe, que ara volia contar-vos.

La meva experiència va ser un company que tenia a classe, un xic, tímid, que no parlava molt, que es sentava per un canto, que no cridava la atenció, amb unes notes al principi en la ESO molt comuns, una vegada arriba a batxiller sense destacar, pero sense suspendre hem crida molt la atenció, les assignatures de llengues les portava molt mal, suspenia li costava, en classe es dedicava a dibuixar en la taula a fer jocs mentals, a mirar per la finestra, es distreia amb facilitat. Però a les classes de ciències era tot el contrari, en matemàtiques, química, física, era espectacular, fins hi tot ens reptava ell no obria el llibre a classe i sabia en tot moment el que el professor deia, feia els exercicis sense necessita consultar res, era espectacular, als examens ni estudiava no li feia falta ja heu sabia tot, i a l'assignatura de matemàtiques, va traure durant tot l'any 10 a tots els examens, era una cosa que fins i tot la professora no entenia. Però a les altres assignatures no anava molt be, suspenia o aprovava molt justet. Va aconseguir anar a selectivitat i trague molt bona nota, i ara aquesta persona, acaba aquest any el grau de industrials, amb una de les millors notes de la seva classe, i moltes matricules durant aquests 4 anys.
Clar aço et fa reflexionar si la educació estava ven orientada en aquesta situació, aquest xic estigue molt prop de suspendre varies assignatures, i que li podien haver costat la seva carrera, era un xic impressionant, pero sols ens un temes, tingue sort de trobar diversos professor que li fomentaren aquesta branca, que el motivaren, sobretot una professora que sempre el suspenia, pero feia que u intentara, el motivava,, per aconseguir el que ella volia, pero estant ell content, era feliç de aquesta forma.

Clar reflexionant ara hem done compte que aquest company meu tingue sort de tindre aquestos professors que el motivaren i el empuixaren a fer el que mes li agradava a ell i va rebre una educació mes propera, on els professors s'implicaven mes i aconseguiren lo millor per a ell, pero no sols aquest cas, si no molts mes, pero no tan evidents. Per això pense que una educació per a que sigui millor te que ser mes propera que un professor davant de una pissarra parlant.