La por, tant ens limita?

Fa uns dies a la classe de Victor, una vegada ja començada i centrant-se en el tema del dia, un xic jove, que ningú coneixia va entrar a classe, va tindre un intercanvi de mirades amb Victor i unes paraules, tot seguit comença a parlar, ningú sabia qui era, tots ens miraven sorpresos, ja el xic es presenta, es dia Javier, i es un antic alumnes de Victor. Ens conta que sabia trobat a Victor per els corredors de la universitat i Victor l'havia proposat que donara ell una part de la classe, en eixe moment ell es nega, digue "No no, que por, jo davant de tots els alumnes, no no que por".

Una vegada Javier ens conta la situació que li havia ocorregut ens digue per que havia tornat, ell esta realitzant les practiques, i el treball de fi de grau, orientat a la por, a la por que presenten els alumnes en una classe de educació física, de un col·legi. 

Clar ell pensa, com estic realitzant un treball sobre la por, i intente trobar-li solucions, i quan tinc una oportunitat de parlar, d'aquest tema o qualsevol altre, tinc por hem nege, era ilogic, per això, ell torna a la classe i entra de aquesta forma tant improvisada, i interrompin la explicació de Victor, una vegada va realitzar la presentació i sabiem qui era i per que estava allí comença a parlar.

Ell comença parlant-mos sobre per que havia vingut, per tindre aquesta oportunitat de poder contar les seves experiències a companys seus, a futurs graduats, ens conta que havia començat les practiques en un institut de secundaria on no estava del tot content, on sabia trobat situacions que no veia com normal, i que intentava solucionar per els seus mitjos. Una vegada comença la narració de la seva experiència i del per que el porta a l'aula, tota la classe li va prestar una absoluta atenció, poques vegades, tota la classe presta atenció de aquesta forma, pero era una oportunitat de coneixer les propies experiències de un company.

Javier comença ha parlar sobre el tema, del seu treball, i es el per que de que escric aquesta entrada, comença a parlar sobre la "Por", la por, on en una classe de educació física les persones que me por solien tindre eren les xiquetes, o les persones que menys esport solien practicar, i la seva gran pregunta era que fas en aquesta situació, com actues. Ens conta diverses experiències que havia sofrit durant les practiques, de com intentava combatre aquesta por, pero tenint cura, respectant als xiquets, no fent-los sofrir, ell ens conta com el professor on realitzava les practiques, obligava als alumnes a realitzar accions que els donaven por, i no volien, clar, això els podria crear traumes, o simplement que la por es fera mes forta i intensa, la classe, comença a animar-se i realitzar preguntes on arribarem a un debat, de com tractar aquestes situacions, com interpretar-les i millorar, i poder aconseguir que el xiquet superar la por. 

Clar, una vegada passa tota aquesta situació et fa reflexionar, i el que realment pense, es que Javier actuava del mode que tots deuríem actuar, el primer es parlar amb el xiquet, trobar la por, el motiu per el que el fa sentir aixina, el per que, el que tens que fer es implicar-te, tindre digam un vincul amb el xiquet, i aleshores podràs saber el motiu, una vegada aplegues a questa situació tal volta ve el mes difícil, el com, el com puc fer que aquest xiquet puga vencer la por, clar jo pense que es necessari, i que tots deuriem enfrontar-nos a les nostres pors i intentar vencer-les, pero no es el mateix que tu mateixa la afrontis que fer que un xiquet la afronti, tenim que fer que el xiquet afronti aquesta por, pero te que ser ell mateixa el que tinga el valor, i la voluntat de fer-lo, nosaltres soles tenim que ser els que el guiem per aquest camí. 

Però tal volta aquest es el que tots busquem i es lo difícil, i espere que en un futur aconsegueixi trobar aquesta solució i poder aportar i ajudar a tota persona que u necessiti. 

Volia agrair a Javier, la seva intervenció a la classe, ja que va ser molt productiva i no a totes les classe es poden vore diferents punts de vista de un tema tan interessant.