lunes, 18 de mayo de 2015

L'educació, el moviment i jo

A la classe de hui hem realitza un exercici que ferem el primer dia de classe, on el professor en feia agafar un foli blanc i en deia que dibuixarem que era per a nosaltres "L'educació, el moviment i jo", clar tots sabien que es el que teniem que fer per que ja ho havien fet, pero en aquest moment jo me quedat bloquejat, clar que es per a mi, esta clar que es molt diferent al que vaig fer la primera vega, que así o podreu observar "Primer dibuix"
Una vegada comence a reflexionar en venen prou imatges al cap de que fer aquesta representació tenia ja unes idees, fins que de un cop se ma ocorregut açò. 



Açò es el que he extret del meu pensament, que la meva educació es un carrera, una carrera on anem trobant obstacles cada vegada mes grans, mes difícils, on cada vegada meu ficaran mes difícil, on tindre que competir en mes gent, tot orientat a acabar una carrera per a obtindre un treball, per que en el mon en el que vivim, tot esta orientat a aquest sentit, tindre un treball per a poder guanyar diners, i poder subsistir. 
Base la meva opinió en que el sistema educatiu esta imposat de aquesta manera, on tens que anar superant fases de la educació, on tens que realitzar proves com la selectivitat, que es una proba on es decidis qui es apte per a estudiar una carrera i qui no, aleshores la ensenyança de aquesta època es tota orientada a superar aquest obstacle, aquest examen. 

Per tant no pense que siga el sistema correcte, ni el vaig a criticar ni intentar canviar en aquest moment, pero es la educació que he rebut, un carrera de obstacle orientada a un fi, a una meta que cada u es situa en un punt.

Com a conclusió aquest es el dibuix que finalment pense que representa els meu pensament, la educació una carrera, en moviment que tots tenim que superar, i on la societat ens imposa uns canons, pero cada u es lliure de triar el seu tipus, fins on arribar, cada u tria la seva meta, i es marca el seu propi objectiu, pero per a arribar a quest objectiu que tas marcat, tens que superar tots els obstacles que la societat i la educació actual ha imposat. 

2 comentarios:

  1. Estic totalment d'acord amb aquesta métafora que utilitzes per explicar que es l'educació. Com bé dius tots estem ficats a dins d'una carrera de fons durant tot el nostre període educatiu. Des de ben petits ens insten a ser els millors en tot, a treure les millors notes... molt relacionat amb la idelogia del rendiment. Una carrera plena d'obstacles a superar per a poder seguir endavant. Però es paren a pensar si veritablement aprenem correctament? Tot esta enfocat a aquesta carrera de fons on molts es queden enrrere (diguent-ne zoquetes) i "els més bons" son els que aconsegueixen acabar aquesta carrera, despreocupant-se d'aquets que no aconsegueixen superar tots els obtacles que ens posen al davant. L'altre día vaig fer una entrada sobre la idea de canvi en l'educació de la qual ens parla Fullan, sobre que deuríem canviar d'aquesta carrera de fons. Aquí et deix-ho el enllaç : http://edmovsanta.blogspot.com.es/2015/05/cambio-en-la-educacion.html

    ResponderEliminar
  2. Un molt bon post com coloenda de un molt bon treball! La idea de l'educació (i la vida) com una carrera d'obstacles és angoixossa, encara que coherent amb la idea de que em vingut a este mon a "treball per a poder guanyar diners, i poder subsistir". Com alternativa er propose la del trampolin: has de aprendre a confiar per a guanyar impuls. Així pots anar més al de que podria haver fet sense el trampolí.

    ResponderEliminar